TESA. EL DESPATX DE DON BALTASAR DE GARCIHERRER

«No sóc poruga i no era por el que em feia aquell enorme pis, de més de cent anys, que enyorava les seves grandeses, molt a la vora de la plaça d'Oriente. Em feia respecte, avorriment i ràbia/ ràbia perquè em sentia enganyada? En els meus últims insomnis havia obs ervat que a partir de les tres de la matinada es despertaven els cruixits, els fregaments i els espetecs? Tot d'una, un llampec va i l·luminar per un moment l'habitació i va dibuixar, a contrallum, una petita figura als peus del llit. El cor em va saltar, la meva m ent es pr...[Llegir més]